Presentació

Per què és tant difícil tenir criteri i visió política?

No ho sé. Dedico ben bé, una quinzena d'hores setmanals a la militància, si contem el treball celebral molt més, fregant la malaltia mental. Des que tinc ús de raó, a casa i al barri, he mamat, bàsicament, política. No obstant això, no tinc criteri polític.

Un amic meu em parlava del "criteri d'autoritat" aristotèlic per referir-se al fet que les opinions de tothom no són igualment vàlides. Per exemple, davant d'un incendi, farem abans cas a les indicacions d'un bomber que a les d'un metge. Lògic. Però hi ha més. No tots els bombers emetran opinions iguals, ni igualment vàlides. Quines hem de tenir en consideració? Ras i curt: les dels bombers amb criteri.

A l'esquerra transformadora, per sort, hi ha persones amb criteri, poques, però n'hi ha. En conec algunes d'elles, per amistat, per família, per militància, i les valoro a més no poder. Lenin volia evitar que la revolució perdés els científics, i per això, els va eximir de l’escala salarial que va implantar. Argumentava que un avenç tecnològic important, per posar un exemple, l’energia elèctrica o els tractors, podia estalviar milers i millons d’hores de treball als pobles de la URSS.

Em sembla un símil adequat. Una visió, un criteri, una consigna encertada, ens pot estalviar milers d’hores de militància, i per aquest motiu, em disposo a reunir en aquest blog els pensaments de les persones amb criteri polític que conec, que a mi em semblen brillants i especialment útils per a la nostra militància quotidiana.