Me n'adono que les persones amb criteri sempre tenen la capacitat de qüestionar-se permanentment el propi treball, sense concessions. L'autocrítica és una capacitat extraordinària i de vegades molt emotiva.
Així ho vaig sentir fa poc, quan un insubmís m'explicava, impertèrrit, que havien fracassat, perquè l’havien cagat amb la consigna. És més, considerava que el moviment va ser contraproduent pels objectius que volia assolir, això és, debilitar l’exèrcit i la capacitat d’intervenció de l’Estat en conflictes armats.
L’argumentació és que la consigna "Insubmissió!" va accelerar la professionalització de l’exèrcit, amb tot el que això suposa d’increment de pressupostos, i per tant del poder de l’exèrcit i la fina línia que el separa del complex militar industrial. D'altra banda, va incrementar la capacitat de l’Estat per intervenir en conflictes armats, donat que mobilitzar tropes professionalitzades té un cost social molt menor que fer-ho amb tropes de lleva.
Vint anys després, el mateix insubmís es pregunta si el moviment contra la guerra d’Iraq no l'ha cagat també amb la consigna. Vam guanyar la principal consigna, la "Retirada de les Tropes", però a continuació ZP va incrementar les tropes a l’Afganistan, sense cap oposició.
Quina hauria d'haver estat la consigna? Segurament alguna de més garantista, per exemple, exigir un referendum abans d’entrar en conflicte. O no, no n’estic segur, en tot cas, volia parlar sobre la importància d’encertar la consigna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada