Diferents interpretacions sobre la societat comporta diferents maneres de fer solidaritat. Per posar un exemple concret, agafo el de les brigades a Palestina.
Hi ha qui entén que el PSC-PSOE i el PP són dos sectors d'una mateixa patronal, tal i com ho poden ser els demòcrates i els republicans nord-americans. Des d'aquesta perspectiva no es pot esperar cap canvi substancial d'aquests partits cap a Israel. És més, l'enemic són aquests partits i el que representen, i cal combatre'ls per poder avançar. Des d'aquesta visió, es posaria l'accent en prioritzar les brigades de col•lectius locals de solidaritat amb Palestina amb la perspectiva d'anar construint un moviment extens, de base, combatiu i vinculat estretament a l'esquerra transformadora.
D'altra banda hi ha qui no espera res del PSOE ni del PP, però tampoc de la resta de la societat. És la gent que entén que la divisió de classes és sobretot internacional (entre el nord i el sud), que el canvi vindrà dels pobles del sud, i per tant, des d'aquesta visió, caldria centrar-se en ajudar directament la resistència Palestina. Això voldria dir, segurament, prioritzar l'enviament d'escuts humans, acompanyants d'escolars i ambulàncies o promoure la participació d'internacionals en el moviment de desobediència civil palestí.
Finalment hi ha qui entén que el PSC-PSOE i el PP no només representen, sinó que també incorporen classes socials diferents, que a més a més poden tenir interessos que xoquen amb els de les èlits nord-americanes, i que per tant, té sentit buscar el PSC-PSOE i mirar d'empuxar-lo o de pressionar-lo, per a la llarga, aconseguir canviar la seva política vers Israel. Vist així caldria treballar-se les bases socials del tripartit: enviar gent a palestina de forma massiva, amb programes d'intercanvis juvenils, de camps de treball, turisme alternatiu... Alhora que s'envien brigades de progres influents: intel•lectuals, juristes, polítics...
Bé, he de dir que no tinc res clar, ni tan sols si aquestes categories d’anàlisi poden servir de gaire.
Hi ha qui entén que el PSC-PSOE i el PP són dos sectors d'una mateixa patronal, tal i com ho poden ser els demòcrates i els republicans nord-americans. Des d'aquesta perspectiva no es pot esperar cap canvi substancial d'aquests partits cap a Israel. És més, l'enemic són aquests partits i el que representen, i cal combatre'ls per poder avançar. Des d'aquesta visió, es posaria l'accent en prioritzar les brigades de col•lectius locals de solidaritat amb Palestina amb la perspectiva d'anar construint un moviment extens, de base, combatiu i vinculat estretament a l'esquerra transformadora.
D'altra banda hi ha qui no espera res del PSOE ni del PP, però tampoc de la resta de la societat. És la gent que entén que la divisió de classes és sobretot internacional (entre el nord i el sud), que el canvi vindrà dels pobles del sud, i per tant, des d'aquesta visió, caldria centrar-se en ajudar directament la resistència Palestina. Això voldria dir, segurament, prioritzar l'enviament d'escuts humans, acompanyants d'escolars i ambulàncies o promoure la participació d'internacionals en el moviment de desobediència civil palestí.
Finalment hi ha qui entén que el PSC-PSOE i el PP no només representen, sinó que també incorporen classes socials diferents, que a més a més poden tenir interessos que xoquen amb els de les èlits nord-americanes, i que per tant, té sentit buscar el PSC-PSOE i mirar d'empuxar-lo o de pressionar-lo, per a la llarga, aconseguir canviar la seva política vers Israel. Vist així caldria treballar-se les bases socials del tripartit: enviar gent a palestina de forma massiva, amb programes d'intercanvis juvenils, de camps de treball, turisme alternatiu... Alhora que s'envien brigades de progres influents: intel•lectuals, juristes, polítics...
Bé, he de dir que no tinc res clar, ni tan sols si aquestes categories d’anàlisi poden servir de gaire.
1 comentari:
bueno bueno,,,,ja saps que per aquí sempre em pilles, i que ens costa poc posar-nos a xerrar i divagar eternament sobre aquests temes oi?
bé en primer lloc em reservo una opinió més acurada i extensa al meu bloc o sigui que et faré una contraopinió...:P. Per altra banda dir-te que se't veu el llautó i deixes la opinió (la tercera si no m'equivoco) com la més positivista i amb la que s'hi pot entreveure resultats tangibles significatius per tal d'aturar la ocupació a Palestina.
Saps perfectament que és el que penso jo, però tb crec que no és real aquesta separació de grups en quant a la metodologia de fer brigades amb palestina. A vore, estem parlant de les diferents maneres de fer solidaritat internacionalista amb palestina, perdona que et faci dues preguntes: 1.- Qui fa actualment solidaritat amb palestina (però de veritat, com a línia exclusiva)? 2.- Com la fa?. Ara insereix en aquí tot el que has redactat i que et surt? que actualment pel que nosaltres coneixem no hi ha una única manera de fer solidaritat i que nosaltres anem fent una mica de tot intentant combinar, però sobre la marxa no? depèn dels projectes i iniciatives. Penso que tots són vàlids però n'hi ha de prioritaris Sr.Suleiman!! i t'ho dic pel que sempre dic i mantenc, si no tenim resposta clara des de segons quins sectors i mentres no detectem signes clars de que es volen mullar amb el tema (per tant lluitar en esferes més altes com la dels polítics), mentrestant nosaltres hem de potenciar altres nivells menys alts però si més importants i accessibles com sensibilitzar la nostra societat creant ponts de comunicació i tendresa i per altra banda enviar el màxim de gent a palestina, diga'm revolucionària romàntica o indepe radical però si hi haguessin només 1000 internacionals sempre a territoris ocupats ja et dic jo que un altre gall cantaria no? ( i això els palestins també ho volen i ens ho demanen)
bé ja reflexionaré més i ho publico al meu bloc.
bona feina i endavant sempre així!
hurria filistini i visca la terra!
pd: original això de les etiquetes
Publica un comentari a l'entrada