Quan va nèixer el meu fill em va preguntar la meva nòvia què era el més important que li volia transmetre. Hi he donant voltes, i resulta que l'altre dia llegint una entrevista vaig trobar les paraules que ho resumeixen: bons pensaments, bones paraules, bones accions.
Es tracta de l'anunciat que concentra la moral zoroastrista, una religió antiquíssima d'origen persa, que per cert, desconec absolutament. Tampoc sé quina interpretació en fa d'aquestes paraules, però la meva seria la següent:
- Bons pensaments: és a dir, salut mental. Autoestima, alegria de viure i esperit crític.
- Bones paraules: és a dir, comunicar-se amb els demés. Dir les coses, dir-les bé i escoltar.
- Bones accions: esforçar-se. Per més carrossa que soni, que escencial és l'esforç! Generositat, coratge i rebeldia, especialment en els temps que corren.
I com es transmet tot això? Doncs suposo que l'impuls inmediat és donar la tabarra ad infinitum, però molt em penso que, per variar, el que més compta és l'exemple.
Tot plegat però, condicionat a la meva més profunda creença en relació a l'educació domèstica: que tot el que creguem i projectem en els nostres fills, ha d'estar subordinat al dificilíssim objectiu d'evitar amargar-lis la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada